Lateral : bloc de notes al marge, a propòsit de les publicacions altres i les escriptures en curs

dimecres, 1 de maig del 2013

L'amor en espera / 花見 [de fin'amor]

 
桜が開花
"La floració dels cirerers"  [Torrelles de Llobregat]

Els núvols primerencs s’encanten en les hores blanes. Tot just ara, confús, el fred es retira del vers. Una lleu aura bressola les fulles, les clarors ramades, les vocals secretes del que escrius. Quin dolç oreig de primavera a la plana engalanada! Deixes que se’t emporti, al blau puríssim, el vol d’ales lleugeres de les flors dels cirerers. L’amiga obre els llavis a flor del teu respir. Si la vesties de somni, la despullaves. La veus transparentar-se, com les fulles tendres en la llum. Com no t’ha de commoure un cel de seda! El seu cos també floreja. Deixa que l’aire la besi, deixa que l’aire respiri aquest dolç perfum de complaença a l’espera que floreixi l’ofrena pura del bes en que somnies.



花見


Al Japó la flor del cirerer és un símbol de la fragilitat de la vida.

Sakura: サクラ.  
El cirerer en flor: 桜 . La floració dels cirerers: 桜が開花
Hanami: festa de l'observació de les flors: 花見, literalment: "poema de la visió". 







diumenge, 14 d’abril del 2013

L'instant fugaç [el que estimes / poemes dispersos]

L’instant fugaç (Com una selva en somnis)
A Carina Goday   


Estimada, just ara verdegen els estanys com una selva en somnis. Mira les fulles joves dels pollancres, dels àlbers. Brilla el sol al fullatge. Hi tremola dolçament una suau estesa de llum trenada de verd. A l’ombradiu, la visió és més nítida i més precisa, més bella encara. Verdegen els estanys, la terra banyada. La tarda sospira en la besllum suau dels borrissols dels àlbers bressats per l’aire, en la quietud de l’aigua. Un blauet s’hi cabussa. ¿En veus el tornassol? De sobte -la pell llisa i brillant com de banús- una euga es dreça en tota la seva alçària. El seu trot desvetlla una aiguaviva d’espurnes i serrells de llum, de reflexos, d’aromes de ribatge. Ara veig tota la llum maragda als teus ulls emmirallada. Se’m fa que compartiu l’embranzida del vent a la cabellera, el llambrec de les aigües, el pàlpit del cor al fil de l’instant. De retorn, al tombant del canyissar, el sol juga a allargar-nos les ombres i als estanys hi dorm la llum del vespre. La vida passa. De l’instant en queda el record de la visió fugaç i aquesta lletra d’ara que voldria més precisa. Té. Una aiguaviva d’espurnes. Un doll de primaveres. Tota la llum maragda als teus ulls emmirallada...

Aguait de ponent dels estanyols del Mas Margall. 
Avinyonet de Puigventós. Alt Empordà. 2009

diumenge, 3 de febrer del 2013

Les empeltades [el que estimes/poemes dispersos]

Les empeltades 
A Pere Carrió 

Hi ha la misteriosa força que fa que giri el disc solar i també altres misteris: la lenta creixença de l’olivera, aquest verd tan profund i l’or del fruit que sempre torna a néixer. Hi batega el decidit procedir del temps en l’infinit silenci, tots els instants de meravella d’un a un aferrats a la pell. És vora els marges, prop de les vinyes i els ametllers, al peu de l’olivera secular, que l’home s’alça dels segles més amunt del vèrtex dels xiprers i del badall de les campanes. En aquesta coma suau, a ponent dels Ports, on la boira, el gebre i quatre gotes són prou aigua i al fil de l’aire sento parlar la meva llengua, és la terra la que omple les gerres.


A ponent dels Ports.
Les Empeltades, Lledó, el Matarranya. 2009

L'esclat de llum [el que estimes/poemes dispersos]


 
L’esclat de llum
A Carmen Andreu

Allà on vas
no hi duguis ara
la soledat al cor,
porta-hi la platja
on s’encalma
l’esclat de llum
del mar i el blau,
el temps suspès
d’un raig de sol
al cim del matí,
la claror amiga
del bes i el mot.


2 de febrer de 2013

dimarts, 1 de gener del 2013

2 poemes [el que estimes/poemes disperssos]


Petites coses
A Carina Goday 
 
El que és íntim sobreviu.
En queden petites coses,
tresors secrets, els records:
les estimades companyies que el tacte ens torna.


Alta proa
A Carina Goday

Proa i escuma: el cavallet de mar al cim de l’ona.
Proa i escuma: allà on el tallamar fa estella de l’onada.
Proa i escuma: la carassa blanca i polida.
Proa i escuma: la penyora del temps que la mar ens torna.