A Carina Goday
Estimada, just ara verdegen els estanys com una selva en somnis. Mira les fulles joves dels pollancres, dels àlbers. Brilla el sol al fullatge. Hi tremola dolçament una suau estesa de llum trenada de verd. A l’ombradiu, la visió és més nítida i més precisa, més bella encara. Verdegen els estanys, la terra banyada. La tarda sospira en la besllum suau dels borrissols dels àlbers bressats per l’aire, en la quietud de l’aigua. Un blauet s’hi cabussa. ¿En veus el tornassol? De sobte -la pell llisa i brillant com de banús- una euga es dreça en tota la seva alçària. El seu trot desvetlla una aiguaviva d’espurnes i serrells de llum, de reflexos, d’aromes de ribatge. Ara veig tota la llum maragda als teus ulls emmirallada. Se’m fa que compartiu l’embranzida del vent a la cabellera, el llambrec de les aigües, el pàlpit del cor al fil de l’instant. De retorn, al tombant del canyissar, el sol juga a allargar-nos les ombres i als estanys hi dorm la llum del vespre. La vida passa. De l’instant en queda el record de la visió fugaç i aquesta lletra d’ara que voldria més precisa. Té. Una aiguaviva d’espurnes. Un doll de primaveres. Tota la llum maragda als teus ulls emmirallada...
Aguait de ponent dels estanyols del Mas Margall.
Avinyonet de Puigventós. Alt Empordà. 2009
Avinyonet de Puigventós. Alt Empordà. 2009
