Lateral : bloc de notes al marge, a propòsit de les publicacions altres i les escriptures en curs

dimecres, 31 de desembre del 2014

4 poemes: La mà de neu. Amb llavis d'aigua. Ara amb més amor. Creix el delit ( fin'amor 2, escriptura en curs )


La mà de neu

L’aire breu d’un sospir et fa tèmer de nou un incendi: no pots contenir el desig d’un cos d’amor emergit alçant-se de nou. El desig que posi la seva mà de neu sobre les teves ferides. Tu tens només set -no escapa a l’incendi la ment- tens set als llavis, als ulls i a la pell, tens set, i la veus al teu pensament. Saps bé com et viu. 

Lluites amb tu mateix 
i et fas estelles.

juny 2014




Amb llavis d'aigua

el mundo nace cuando dos se besan
Octavio Paz

La seva mirada sosté la llum del vespre. El món torna a ser visible pel seu cos. Tots els dies, totes les hores, es fonen en un sol instant: la vida per viure i la viscuda. 

El sol, avui, la vesteix del color del teu desig i el teu pensament la despulla. Com despulla aquesta escriptura emergida lletra a lletra, indesxifrable, escrita sobre la teva pell. Que es desfà si la toques. Que s’esvaeix en recordar-la. 

Escrius “el món neix quan dos es besen” i  la somnies de nou, com una onada.

Una onada 
que et tanqui les ferides 
amb llavis d’aigua.



juliol 2014




Ara amb més amor
 
Ara amb més amor, com aigua dins la mar, la mirada, et fas ulls abocats als seus ulls.

Ara amb més amor, sense que la teva mà vagi més lluny de la teva mà, sents la flama de les seves mans benignes.

¿Lleu en la tranparència,
és ella de nou, 
la plàcida presència?

juliol 2014 


 


Creix el delit 

Amb llum constel·lada, als seus ulls hi miralleja l’alba. S’alça el vestit de setí de la boira i li llu la pell. Li llu la pell, i els teus ulls palpen el seu cos com si fossin tacte, com si fossin mans encegades per la llum del desig. 

Creix el delit, 
el do subtil 
de la paraula gemmada.

 agost 2014